Publiquem el comunicat exposat avui a la roda de premsa davant de l'Ajuntament a on hem presentat les signatures de la ciutadanía per un model de gestió pública de l'Aigua.
Dossier
de premsa
Taula de l’Aigua de Terrassa
28 de juny de 2017
Per una gestió pública del servei de l’aigua,
amb transparència, participació i eficàcia.
Ens trobem en un moment
crític en relació a la presa de decisions sobre el nou model de gestió de
l’aigua pública a la Ciutat i sobre la implementació dels acord. Segurament el
Ple de juliol abordarà el debat d’alguns documents bàsics que avançaran en la
seva definició.
Es per això que la
Taula de l’Aigua de Terrassa ha demanat poder intervenir en el Ple del mes de
juny, per tal d’expressar la nostra opinió en relació al procés viscut, al
moment en que ens trobem, a la definició del nou model de gestió i a aspectes essencials com són la transparència, la participació i l’
eficàcia en el seu funcionament. I es per això que convoquem també aquesta roda
de premsa, per tal d’exposar aquestes consideracions a la Ciutat.
La intervenció en el
Ple de juny també serà aprofitada per la Taula de l’Aigua per fer entrega
formal a l’Ajuntament de les mes de 8.300 signatures recollides en la campanya
per la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua a la ciutat, sota
l’afirmació de que “només la seva gestió
pública pot assegurar un dret humà com l’aigua, amb eficiència, participació i
control social”. Signatures recollides en actes de tota mena i a peu de carrer,
que aprofitem per agrair i que son un reflex del 79,4% de recolzament que la
ciutadania de Catalunya dona als processos de remunicipalització, segons
l’enquesta GESOP de El Periodico.
En relació al procés
viscut
Creiem que el camí fet fins arribar aquí s’ha suportat
sobre tres elements claus que han impulsat i han fet possible l’ orientació cap
a un nou model de gestió de l’aigua a la Ciutat. Aquests tres elements son el
paper de la ciutadania mobilitzada i organitzada entorn a la Taula de l’Aigua, la posició i la correlació de forces
polítiques a l’Ajuntament, que majoritàriament ja es van declarar al juny del
2016 compromeses amb la gestió pública, i el tercer element es la pròpia fi de
la concessió en desembre de 2016 i un marc legal que estableix la competència
municipal en la gestió i el govern de l’aigua.
Sobre
les entitats socials
Ara ja fa mes de tres anys (principis de 2014) que es va
constituir la Taula de l’Aigua, com a resultat d’un procés de presa de consciència
sobre el significat de la fi de la concessió a finals de 2016 i l’oportunitat
que s’obria per tal que la Ciutat pogués recuperar la gestió del servei. Han
estat moltíssimes hores de reunió, d’estudi, de treball, de diàleg i d’explicació
al carrer, de recollida de suports, de
debats, d’elaboració de materials, ..., moltíssimes reunions amb altres
ciutats, altres processos.
Avui dia el procés de municipalització a la Ciutat i el
treball, els materials realitzats a la Taula i al conjunt d’entitats
ciutadanes, són un referent en el conjunt de l’Estat i fins i tot a nivell
internacional. S’ha desenvolupat un treball amb seriositat, rigor i compromís.
Sobre
els grups polítics
Hem de reconèixer també el compromís dels grups polítics
que han donat suport al procés de municipalització amb els principis expressats
pel Parlament Ciutadà al gener de 2017, i amb una gestió sostenible de tot el cicle de l’aigua
en les dimensions socials, econòmica, ambiental i tecnològica, que ha de ser
desenvolupada amb transparència i participació ciutadana. Volem també
reconèixer l’ingent treball, extraordinàriament seriós, que estan desenvolupant
els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament. Reconeixement malgrat les
discrepàncies, els desacords, les discussions més o menys acalorades, les
tensions, les crítiques i fins i tot els conflictes que es donen en aquest procés.
Sobre
les institucions econòmiques
Volem també qüestionar el paper de les institucions
econòmiques de la Ciutat, que creiem moltes vegades no han estat a l’alçada del
paper que els pertoca en defensa de la legalitat i del bé comú de la ciutat per
sobre dels interessos particulars. Creiem que la defensa a ultrança d’aquests
interessos particulars, la pèrdua de sentit de ciutat i de legalitat, fins i tot les amenaces sobre desinversions i
inseguretat jurídica a la ciutat, no han contribuït positivament al procés i sí
alimenten les amenaces al govern, la judicialització del procés i el clima de que
tot s’hi val en defensa dels interessos propis.
En relació al model
de gestió i la participació
Sempre hem expressat que l’aigua havia de ser tractada
con un element bàsic per a la vida i com un dret humà fonamental, i per tant no
podia ser objecte de mercantilització i estar gestionada per l’interès de
negoci. Per tant em cregut que la combinació de gestió pública i dret públic, es la millor solució en tots els sentits per
garantir els drets socials i laborals, per la protecció del medi ambient, per la
transparència i control del servei, per la minimització dels costos pels
usuaris i per la millora de l’eficiència del servei.
Sobre
el model de gestió
Es per això que hem expressat la nostra preferència per l’organisme
autònom com a model de gestió, i en el seu cas de ser necessària la introducció
del dret privat en alguns aspectes, les entitats publiques empresarials, ben
regulades, controlades i gestionades poden ser una opció.
No obstant som conscients que si ve la gestió privada de
l’aigua està plena de fraus, la gestió pública en si mateixa no és suficient,
coneixem les pràctiques de portes giratòries, els amiguismes, els interessos de
grup i la utilització d’instrument públics en pràctiques corruptes com el cas
Innova o el Canal Isabel II, entre moltes altres.
Sobre
els instruments de garantia
Creiem que la gestió pública de l’aigua, i per descomptat
la privada, requereixen d’instruments que garanteixin que pràctiques indesitjables
no tinguin cabuda en la gestió del servei. No existeixen solucions miraculoses,
l’única possibilitat es que la ciutadania arrenqui d’arrel aquestes pràctiques
del seu imaginari i practiqui la tolerància cero. No obstant existeixen
mecanismes que fan més difícils aquestes pràctiques, creiem que el dret públic té incorporats molts més mecanismes de control, la taxa com a mecanisme de recaptació dels
tributs de l’aigua conté també instrument de protecció dels drets i eliminació
del lucre com a objectiu, l’acompliment
rigorós de la llei de transparència i la creació dels sistemes d’informació
que la facin possible, i la participació
ciutadana, en el sentit del control, però també en el de la construcció col·laborativa
de la política, en tot el procés d’elaboració d’aquesta, i no solament en la
consulta final com a mecanisme de legitimació, son instruments que han de
formar part dels nou model.
Sembla ser que la recaptació de tribut de l’aigua via
taxa s’està obrint camí de forma seriosa a l’Ajuntament, creiem que es la decisió
més encertada, i sembla que el gran treball fet per l’OCM, assumit per la
Taula, amb el suport de les entitats socials, està donant resultats.
Sobre
el model de participació
El tema de la participació és encara un escull, una
dificultat en els que queda mol per treballar. Cal que els grups polítics facin
una reflexió seriosa sobre aquest tema. La legitimitat que dóna el model
representatiu no pot servir com a excusa per no avançar en l’aprofundiment de
la democràcia. Tenim com a Ciutat una gran oportunitat per avançar en aquest
sentit. Esperem que la manca de voluntat política, o pitjor encara,
l’incapacitat per entendre la importància d’aquests processos no faci
impossible repensar i millorar el model de participació.
En aquest sentit defensem la necessitat d’un instrument
col·laboratiu entre polítics, tècnics, entitats i altres agents per definir la
política de l’aigua de forma conjunta. Un instrument amb autonomia i capacitat
per desenvolupar les seves funcions.
I defensem, reclamem, fins i tot exigim, la presència de
representants de la ciutadania en el consell d’administració del nou ens gestor
del servei d’aigua.
Com veieu estem parlant de gestió de l’aigua a Terrassa,
de canvi de model, de retorn dels bens comuns a mans públiques amb la novetat
de que pretenem aconseguir millorar la qualitat de la nostra democràcia. I com?
: a través d’un ens de gestió pública amb participació efectiva de la
ciutadania de manera que la transparència i la bona gestió ens converteixin en
un autèntic referent a imitar, en el que no hi hagi cabuda per males praxis.
Volem al mateix temps construir un model que contempli la formació de la ciutadania
en el que ja anomenem Nova Cultura de l’Aigua per tal que totes comencem a
tenir consciència de que una bona gestió
del cicle integral de l’aigua no pot oblidar-se del medi natural i de
les generacions futures. Hem de saber transmetre que quan parlem d’aigua no
podem pensar en termes crematístics. En els serveis bàsics l’objectiu és cobrir
necessitats bàsiques i això és incompatible amb perseguir el màxim benefici,
tot i que sí hem de defensar l’eficàcia i evitar el malbaratament de recursos.
