Aquest és el títol de la
pel·lícula que tindríem que posar-li a les declaracions dels senyors Armenter i
Galí , encara que la seva escenificació en la roda de premsa quedi molt per
sota de la gran interpretació de l’actor, Bill Murray.
Els seus arguments no han variat
en el temps, quan treuen el cap del cau com la marmota sempre ho fan amb la
mateixa cançó,” la millor opció de la gestió de l’aigua a Terrassa és la
empresa mixta”, però això sí ... només amb la Mina.
La ciutadania de Terrassa els hem
de recordar a aquests senyors que el contracte que es signa a l’any 1942, és
realitza un cop finalitzada la guerra civil, els signants , empresaris de Terrassa juren
defensar el principis de “el alzamiento nacional del Generalísimo Franco” amb
una concessió “sense ànim de lucre” , donada “ a dit” per un termini de 75 anys, que finalitza el
proper 9 de desembre del 2016.
Les seves declaracions amb frases
com “volem que l’Ajuntament s’estalviï el pagament d’indemnitzacions” ,” la
pròrroga és unilateral i improcedent”, “si no es reprèn el diàleg, tothom
prendrà mal” , “el titular del servei no és l’Ajuntament” i demostren que no
volen entendre que un contracte de concessió té una data de finalització, un
titular , L’Ajuntament de Terrassa i un concessionari, Mina que està obligada al compliment dels
acords signats de reversió de bens i del
lliurament de tota la logística imprescindible per seguir desenvolupant un
servei estratègic per la ciutat com és l’aigua.
Ara resulta que el que més els
preocupa és que l’Ajuntament no tingui un càrrec de despeses addicionals amb la
municipalització del servei. Són tant bona gent , que només demanen un nou contracte “ a dit,
tal com marca la tradició”, de 25 o 50 anys més de negoci, a 1,5 milions € nets
a l’any , que els hi reportaria en la
primera opció, 37, 5 milions € o en la segona uns 75 milions de beneficis , i a canvi, serien molt generosos amb la ciutat
... estarien disposats a retornar a
l’Ajuntament uns bens que consideren propis i que Consistori ha valorat en
menys de 2 milions d’€ . Un negoci rodó !!!
L’Ajuntament i l’Interventor Municipal, en el cas que
acceptessin “la ocurrència de gestió indirecta sense concurs públic de Mina” , serien
còmplices d’una il·legalitat manifesta, i en aquest cas , sí que podrien
“prendre mal” com afirma el senyor Galí.
La pròrroga forçosa és una opció
legal que ha pres democràticament el Ple de l’Ajuntament com a conseqüència de
la falta de col·laboració de Mina, davant la negativa a facilitar una
informació indispensable per procedir a
la liquidació del servei, com són les nòmines personalitzades de la plantilla i
del padró d’usuaris/es.
L’Ajuntament el proper dia 10 de desembre,
coincidint amb l’inici de la pròrroga forçosa, tindria que registrar
l’inventari de bens reversibles i inscriure’ls en el Registre de Propietat i
qualificar-los com a bens de domini públic o comunal.
També considerem que l’Ajuntament
ha de donar un pas al davant amb determinació i portar als jutjats la
intervenció judicial de l’empresa, en el cas que Mina no accepti els termes de
la fiscalització dels comptes i de la gestió del servei durant període de
pròrroga .
Senyors Armenter i Galí surtin d’una
vegada del seu cau, reconeguin d’una vegada que el seu negoci amb monopoli de
l’aigua a Terrassa s’ha acabat, i en tot cas,
si volen seguir treballant amb les seves empreses de serveis per la
administració pública local, presentin les seves ofertes en els concursos de
licitació d’obra pública que pugui convocar l’Ajuntament de Terrassa, això sí
... com una empresa de Terrassa més.
La Taula de l’Aigua
No hay comentarios:
Publicar un comentario
La teva opinió és molt valuosa. L aigua és un bé comú.