En resposta a l’article publicat
al Diari de Terrassa pel senyor Mario Jimenez Malagón article “Medias verdades,
dobles mentiras”, la Taula de l’Aigua de Terrassa vol fer ús del seu dret de
rèplica amb el següent escrit de resposta.
És obvi que un ciutadà com vostè,
pugui discrepar del camí que s’ha
iniciat a la nostra ciutat per recuperar un bé comú, i un dret bàsic per a la
vida digna de les persones, com és l’aigua potable. Però el que no pot
qüestionar de cap manera és que després
de 75 anys de concessió del servei de l’aigua a Mina, ara toqui complir amb el
que està escrit al contracte i es procedeixi a la liquidació i reversió
ordenada de tots els béns bàsics que són imprescindibles per seguir prestant el
servei de subministrament a totes les llars de la nostra ciutat.
I... resulta que el contracte diu
textualment que: “transcorregut el termini de 75 anys, es donarà per amortitzat
i indemnitzat el capital, les obres i les instal·lacions, a més de les despeses
originades i, en conseqüència, extingida o caducada la concessió, quedant de
propietat i plena disposició de l’Ajuntament l’explotació d’aquesta concessió,
com la plena propietat de les conduccions, edificacions, instal·lacions i obres
realitzades per la captació, elevació, conducció i distribució de les d’aigües,
procedents de la captació concedida a aquest Ajuntament al 1934 i tots el drets
que d’aquesta explotació i propietats es derivin “.
Senyor Mario, potser per
desconeixement ignora que la concessió es va atorgar a nom d’uns industrials
terrassencs, i posteriorment a Mina, sense cap tipus de concurs, perquè es va
considerar que la gestió del servei seria sense ”ànim de lucre”, amb només un
compromís de compensar les despeses i les
inversions realitzades, per portar i distribuir l’aigua a Terrassa.
La veritat ha resultat una altre i
Mina està obtenint uns beneficis d’un 10 % de les despeses d’explotació,
més un 6 % de la compra d’aigua, més un % superior en 1,75 punts a
l’Euribor de tot el capital invertit. Aquesta anomalia del contracte s’ha
mantingut fins al dia d’avui i cap govern municipal ho ha posat en qüestió.
Vostè tampoc es mostra favorable
a què l’Ajuntament en dues ocasions no hagi acceptat els increments sobre
l’aigua que proposava Mina. Li vull recordar que els increments sobre el preu
de l’aigua a la nostra ciutat des del 2003 al 2015 han estat del 63,6 %, mentre
que l’IPC per aquest mateix període va ser del 29, 8 %.
Ha de saber, que és obligació del
nostre Ajuntament fiscalitzar els comptes de Mina al detall, abans d’autoritzar
un increment de preu , doncs es tracta d’un servei públic, i és l’Ajuntament el
titular indiscutible del servei. Ja era hora de que l’Ajuntament deixés
d’autoritzar els augments de preu, només donant per bo un resum de comptes
presentat per la concessionària , en la immensa majoria de casos sense auditar.
És obligació del titular el control i fiscalització de les despeses, ingressos
i inversions al detall per poder justificar qualsevol increment de tarifes.
Vostè també fa esment que l’aigua,
en la seva opinió, no ha de ser el punt més important de debat a la nostra
ciutat, però els fets demostren el contrari. La concessió finalitza el proper 9
de desembre després de 75 anys, i resulta evident que aquest fet obre una
possibilitat immensa per obrir el debat a la nostra ciutat sobre la recuperació
de la gestió pública i directa de l’aigua.
Parlar de” falta de
intel·ligència emocional i afectiva a la nostra ciutat” és un insult al sentit
comú i a la sensibilitat de la ciutadania de Terrassa. Ens està dient que
encara els hi hem d’agrair als accionistes, siguin de Terrassa o no, hagin fet
més o menys bé la seva tasca i que els hem de deixar seguir fent negoci per
estalviar-nos els pleits que interposen, i donar-los 50 anys més de concessió
confiant que després no ens en posaran de problemes?
Vostè creu que encara els hi
devem favors després que durant 75 anys s’hagin lucrat amb compensacions molt
superiors als diners inicialment invertits?
Hem d’acceptar el xantatge que
estan fent a l’Ajuntament per tal que acceptin una de les dues propostes de
pròrroga de Mina: 25 anys més de
concessió, sense cap tipus d’inversió, o
50 anys més amb inversions, amb la il·legalitat que comporta atorgar a dit, sense
concurs de pública concurrència, una nova concessió?
Mina amenaça amb indemnitzacions
milionàries si no acceptem aquestes “imposicions”, a les quals l’Ajuntament ha
respost amb un contra informe d’un prestigiós bufet assessor, que com a màxim la
indemnització no arribaria al milió d’euros, quantitat totalment assumible i
que no comportaria increments de preu de les tarifes de l’aigua, amb la nova
gestió directa.
Amb una gestió directa
l’Ajuntament podrà disposar de més recursos econòmics, 1.800.000 euros de
benèfics que anaven a parar als accionistes, per fer més inversions vinculats a
la millora dels servei, a la millora de la qualitat de l’aigua, i les tarifes
es convertiran en taxes, com a preus públics de l’aigua i hauran de passar pel
control de legalitat i eficiència de la intervenció municipal, i com a taxes no
es podrà tallar mai el subministrament de l’aigua a famílies per motius
econòmics, i s’haurà de mantenir el cost real de l’aigua sense beneficis. De
fet això de conduir els preus del servei de l’aigua a través de taxes és un
imperatiu legal que ja fa anys que s’hauria d’estar aplicant.
També ens agradaria deixar-li
clar que això que a ningú l’importa qui li subministra l’aigua, mentre el servei
sigui constant, de qualitat sanitària i a bon preu, és si més no, menystenir la
capacitat de la gent de saber que el tema de l’aigua és molt més important i que
va més enllà del fet que l’aigua arribi a les nostres aixetes. A la gent també
ens interessa la cura ecosistèmica del medi natural i ens importa també com es
gestiona un bé que ens pertany a totes sense ànim de lucre. Al mateix temps aprofitem per a repetir que
defensem els llocs de treball de la plantilla necessària per seguir mantenint
el servei a la nostra ciutat i el coneixement i el saber fer del que són dipositaris.
El que és cert senyor Mario, és que fa la impressió que
vostè amaga les veritats. I les mentires, a costa de repetir-se-les, només fan
que convertir -lo al que les diu en un mentider.
Santi Aragonès Roca. Taula de l’aigua de Terrassa
