Datos personales

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

viernes, 27 de noviembre de 2015

Carta de l'Aigua de Terrassa: un document de construcció de futur.


La Taula de l'Aigua de Terrassa presenta una proposta de futur de cara a com volem la gestió de l'aigua a la nostra ciutat:
 
 
 

CARTA DE L’AIGUA DE TERRASSA

 

 

Preàmbul

 

 

 

Els ciutadans de Terrassa tenen una responsabilitat compartida en l'ús de l'aigua d'una manera democràtica i transparent, socialment justa i ambientalment sostenible. Un servei d'aigua potable i un sistema de sanejament d'alta qualitat a la ciutat són igualment importants, així com la protecció de la natura, els recursos naturals i una adequada administració de l'aigua subterrània. Els següents principis constitueixen el marc per portar a terme aquest objectius, a través de la futura empresa municipal d’aigua, Aigües Municipals de Terrassa (en endavant AMT).

 

 

 

           1. Principis polítics generals

 

1.1)      AMT presta un servei públic de primera necessitat, un bé comú. L'accés a l'aigua potable i al servei de sanejament bàsic es un dret humà fonamental, i com a tal, ha de d'estar garantit als ciutadans.

 

1.2)      L'aigua ha de ser econòmicament accessible per tots els ciutadans de Terrassa. La població de la ciutat té dret a obtenir aigua d'alta qualitat d'acord a tarifes i condicions socialment apropiades. Ningú ha de ser privat d’accés a l’aigua per motius econòmics.

 

1.3)      L'abastament d'aigua és essencial per a la vida, i la seva disponibilitat es troba entre les tasques de més alta prioritat de la ciutat. No s'ha de privatitzar, ni total ni parcialment, el subministrament d'aigua potable o el sistema de sanejament, ni tampoc en el context de les anomenades associacions públic/privades o cap model semblant.

 

1.4)      L'administració del servei d'aigua per a ús domèstic de Terrassa s'ha d'organitzar democràticament, és a dir, amb la participació democràtica dels ciutadans. L'administració de l'aigua ha de ser transparent. La participació democràtica directa de la població en l'AMT de Terrassa s'ha de garantir.

 

1.5)      AMT així com la ciutat de Terrassa, es fan corresponsables i defensores de la Directiva Marc Europea de l'Aigua del 2000 i del Pacte Social Per L'Aigua Pública.

 

 

                  2. Principis econòmics

 

2.1)      L'AMT no té finalitat lucrativa. Establirà les taxes que permetin cobrir els costos dels serveis i fer provisions per a desenvolupaments tècnics i/o econòmics, assegurant el cicle integral de l’aigua.

 

2.2)      Cap companyia que no estigui relacionada amb l'aigua pot ser integrada en l'AMT.

 

2.3)      AMT abasteix a tota la ciutat amb aigua potable dels seus propis recursos d'aigua subterrània i de l'aigua filtrada del riu Llobregat. L'aigua subterrània de Terrassa, així com l'aigua filtrada, han de continuar disponibles, com a mínim, amb la mateixa qualitat actual i per les següents generacions. Per assolir aquest objectiu, l'equip tècnic associat amb el subministrament d'aigua potable i sistema de sanejament ha de complir amb els últims estàndards tècnics i científics. Gestions d'aigua alternatives, com l’ús d'aigua pel servei, han de ser altament recomanats en la planificació. L’ inversió en AMT ha de ser suficient per a reunir aquest requisits.

 

2.4)      AMT està expressament interessada en assegurar les conques dels rius, i cooperar amb entitats, municipis, ciutats, autonomies, organismes nacionals i internacionals com a part de l'administració pública de l'aigua per a ús domèstic. AMT participa activament en el model de cooperació públic-públic, amb els bens comuns com el seu principi rector. Un enfocament orientat al lucre per a cooperacions territorials serà rebutjada per principi.

 

 

 

2.5)      Les condicions de treball i salaris dels empleats restaran subjectes als termes dels acords col·lectius, i la plantilla d'AMT no s'ha de reduir amb la municipalització. Tots els empleats seran remunerats d'acord als principis de "Mateix salari per mateix treball". El dret de codeterminació de treballadors i membres del personal d'AMT serà ampliat i no simplement garantit.

 

2.6)      La ciutat de Terrassa posarà a l'abast dels ciutadans, de forma raonable, recursos per a assegurar la participació democràtica, com per exemple, consells ciutadans, consells d'empleats i, per a la investigació relacionada amb l'aigua.

 

 

 

            3. Principis ambientals

 

3.1)      AMT i l'Ajuntament de la ciutat treballen junts para assegurar aigua d'alta qualitat, com a mitja essencial de vida, prevenint qualsevol risc en el manteniment de la qualitat de l'aigua de Terrassa.

 

3.2)      El treball de l'AMT i l'orientació de la política de Terrassa es caracteritza pel propòsit de protegir recursos. L'equilibri ambiental de la ciutat no ha de deteriorar-se i ha de ser millorat constantment.

 

3.3)      Terrassa i AMT implementen els estàndards de la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea (DMA) del 2000.

 

3.4)      Les superfícies d'aigua protegides han de ser mantingudes. Aquestes no poden ser requalificades com a terrenys de construcció especulativa.

 

3.5)      L'extracció d'aigua ha de ser limitada fins el punt que sigui ambientalment compatible. No s'ha de fer cap es esforç per exportar aigua.

 

3.6)      L'administració de l'aigua subterrània li ha de correspondre a la ciutat de Terrassa.

 

3.7)      Boscos mixtes saludables son la garantia d'espais verds saludables i d'un subministrament d'aigua sostenible. L'Ajuntament de Terrassa promou el desenvolupament pro-natura d'espais verds orientats a protegir el sòl i per tant l'aigua subterrània. Aquest terrenys verds  inclouen aquest boscos. Aigües de Terrassa assumeix tota la responsabilitat del subministrament d'aigua urbana,  així també com la defensa de tots els tipus de zones verdes de la ciutat (terra sense cultivar, parcs, arbrat de carrers, horts, jardins urbans, etc.)

 

3.8)      La prioritat es defineix per a la conservació del sòl. L'administració del sòl està orientada a la protecció de l'aigua subterrània, superficial i la manant. Més enllà que evitar la impermeabilització dels sòls, la quantitat, qualitat i l'estructura de sòls lliures deuen ser mantinguts.

 

3.9)      L'agricultura orgànica ha de ser fomentada per a protegir els recursos d'aigua i reduir la contaminació de l'aigua del subsòl.

 

3.10)    El Treball Hidràulic per l'obtenció de petroli cru i gas natural (conegut como "fracking”), ha de ser descartat per sempre, abrogant per la prohibició en tot l'Estat.

 

3.11)    AMT i la Generalitat de Catalunya deuen treballar per a limitar, reduir i ràpidament acabar amb la contaminació del riu Llobregat i especialment, a la actual contaminació  fruit de les mines de Potasses.

 

3.12)    AMT farà tot el que sigui necessari per a mantenir fora o eliminar de l'aigua, les substàncies nocives per a la gent i la natura. Un procés de tractament d'alta qualitat per l'efluent ha de ser garantit en tot moment.

 

3.13)   AMT fomentarà l’ús de l’aigua com a aigua de boca a tota la ciutadania, assegurant els nivells de qualitat de l’aigua i propietats organolèptiques.

 

 

            4. Principis legals

 

4.1)      AMT està obligada a complir els estàndards ambientals de la Directiva Marc de l'Aigua de l'Unió Europea (DMA) del 2000. Aquesta directiva té com objectiu millorar el medi ambient aquàtic en la comunitat europea. Respecte al riu Llobregat, la nostra font d'aigua present i futura, la prioritat serà complir els estàndards de la DMA.

 

4.2)      Els principis d'aquesta Carta de l'Aigua de Terrassa han de ser considerats en l’elaboració de les lleis, disposicions legals i altres normes que estiguin relacionades amb l'estructura operacional i accions de l'AMT, i traslladar aquestes, per a la millora de les mesures que es prenguin per la Generalitat de Catalunya en matèria de la política d'aigües. Noves lleis, disposicions legals i d'altres normes que concerneixin a l'AMT o a la política de l'aigua de la ciutat hauran d'estar d'acord amb les disposicions de  la Carta de l'Aigua de Terrassa.

domingo, 8 de noviembre de 2015

Gestión ecosistémica del agua versus gestión de recurso.

Pedro Arrojo parla d'eficàcia,quan es refereix a temes de gestió d'aigua. El terme es més complert i va més lluny que el d'eficiència econòmica, que només té en compte aspectes purament crematístics.

Parlar d'eficàcia ens porta a parlar d'ecologia, de consciència social,  de sostenibilitat, d'estalvi, de visió de mig i llarg termini. Eficàcia, en temes d'aigua és parlar de defensa de la vida, de la dignitat de la vida humana, animal i ecosistèmica. És molt més que mirar un compte de resultats positiu, o de tenir aigua potable a les aixetes, a poder ser, barateta...
 
Parlar d'eficàcia és parlar de sentit comú, aquest que és el menys comú dels sentits, perquè s'hi barreja l'ego humà, i els interessos dualistes, que són quasi incapaços de posar-se en una visió planetària, una visió de conjunt que ens permetria entendre que els humans som una sola cosa amb la natura. I dic "quasi incapaços", perquè comença a alçar-se la veu d' aquesta part de la ciutadania que sí té consciència global i que comença a actuar de forma local.
 
Si formes part, lectora o lector, d'aquesta ciutadania que ja no es conforma amb el que fan els càrregs electes, i estàs en la línia de construir una democràcia participativa on ho puguis decidir tot, mira aquest vidèo de 25 minutets en que Pedro Arrojo explica molt bé les funcions de l'aigua i perquè el mercat no té els instruments necessaris per a la seva gestió. És molt didàctic!!!
 
 

Pedro Arrojo: el agua es un derecho humano (clika aquí per veure el vidèo)




Pedro Arrojo, catedrático de la Universidad de Zaragoza y fundador de la Fundación La Nueva Cultura del Agua.
 

viernes, 6 de noviembre de 2015

La gestión del agua ha de ser pública: entrevista a Annelies Broekman.

El 22 de març és el dia mundial de l'Aigua . El 2014, diferents organitzacions (1), que treballen per una gestió no mercantil d'aquest bé comú, reconegut com a Dret Humà, van celebrar la primera Àgora de l'aigua, a la població catalana de Manlleu, al Museu que està tocant al riu Ter, al seu pas per aquest bonic indret.
 
La idea, com explicaven els organitzadors en la convocatòria per la trobada i el debat, era donar veu i ressò a la " veu de la ciutadania davant un govern que no té cap interès en resoldre el problema de la contaminació dels nostres rius, cap interès en garantir un cabal ecològic dels mateixos ni cap interès en evitar els talls d'aigua que milers de catalans i catalanes estan patint. Per contra impulsa privatitzacions" arreu del territori.
 
D'ençà a hores d'ara les voluntats polítiques han canviat ben poc a casa nostra. Ens sembla molt oportú penjar aquí l'enllaç a l'entrevista que aquell dia va respondre la Annelies Broekman perquè parla molt clar sobre els reptes que tenim com a ciutadanes en les qüestions relacionades amb l'aigua. És important ampliar la conciència ciutadana per tal que no ens venguin la moto amb les gestions mixtes, que són sense cap mena de dubte, privatitzacions encobertes, maquillades de control públic, que acaba quedant en una pura abstracció, i que no s'acompleix ni amb la més bona de les voluntats. Ja ens hi estem trobant. Només cal demanar a la Mina d'Aigües de Terrassa que doni dades contrastables, i observar com es fan els suecs, el que poden i el que no, també. I com contraataquen comprant voluntats amb els diners de la Fundació, que no tenen un altre origen que el que paguem entre totes les ciutadanes en el rebut que ens passen trimestralment.

Davant dels interessos mercantilistes, dels quals només estàn disposats a defendre'ns uns pocs grups polítics, és necessària la nostra veu forta com a ciutadanes. ´
Per anar fent boca i tenir més coneixements del tema mireu que diu l'Annelies:


La gestión del Agua ha de ser pública: Annelies Broekman - Ecologistas en Acción


Annelies Broekman. Técnica en el Proyecto"Making society an active participant in wàter adapatation" de CREAF




(1)Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma en Defensa de l?Ebre, Prou Sal, Xarxa Nova Cultura de l'Aigua.

jueves, 5 de noviembre de 2015

Pot la ciutadania de Terrassa confiar la Mina d'Agbar ? Creiem que no.



Davant la finalització de la concessió del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de Terrassa, prevista pel 31.12.16, la Mina d’Aigües de Terrassa (MINA)  no ha deixat de fer gestos i accions de propaganda, augmentant substancialment el pressupost de la seva Fundació per subvencionar actes culturals, lúdics, esportius … , no augmentar la tarifa de l’aigua durant aquest any, convocar a les AA.VV. de Terrassa perquè coneguin la seva obra social i la seva gestió de l’aigua i sobretot gastar-se els nostres diners, provinents de la tarifa, en informes tècnics – jurídics que diguin que la seva gestió no només és la millor sinó la més eficient.

Aquests  informes fets a mida, els han fet arribar als partits polítics que governen en el nostre Ajuntament, amb la clara intenció de condicionar la seva presa de decisions perquè se’ls hi concedeixi una pròrroga del servei per 25 o 50 anys més, sota la petició d’evitar un concurrència pública, assegurar-se així el negoci sense competència. Com ha fet Aigües de Barcelona (Agbar), principal accionista de MINA, a Barcelona través d’una empresa mixta, un procés ple d’irregularitats i opacitat, el qual es troba sota investigació.

 Encara no sabem quina és la intenció de l’actual equip de govern sociovergent, que fins ara ha defensat una control públic del servei, que poc té a veure amb un posicionament sobre una gestió pública o privada. El control públic sobre empreses privades és un fracàs, així ho ha admès el govern anglès, país que va aplicar corrents neoliberals de privatització dels serveis d’aigua i sanejament a les darreres dècades, perdent completament el control sobre el privat. 

Des de la Taula de l’Aigua sí que tenim clar, que un Ajuntament democràtic i transparent no pot continuar  mantenint negocis amb una empresa com Mina, controlada actualment per AGBAR, en que aquesta última està involucrada en el cas POKEMON , mitjançant la seva filial AQUAGEST a Galícia i Astúries, que en sentència judicial se l’acusa d’haver actuat de forma il·lícita, amb enganys i  suborns, perjudicant l’interès general i les butxaques dels habitants d’aquestes comunitats.

Aigües de Barcelona també està essent investigada per haver efectuat donacions per un total de 715.000 €, a la Fundació Catdem de Convergència, entre els anys 2008 al 2013, i curiosament, deixant de fer donacions quan la concessió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) es va donar a ACCIONA.

“Avís per navegants” Agbar ha arribat a fer donacions, suposadament de forma il·legal, a càrrecs públics que formaven part del Consell d’Administració d’empreses de gestió mixta.

Senyors de MINA, amb 75 anys de gestió , ja n’han tingut prou de fer benefici, ara és l’hora de que les ciutadanes i els ciutadans de Terrassa s’empoderin d’un recurs natural, patrimoni de la humanitat, i que l’aigua deixi de ser un “negoci” per convertir-se en un bé comú per a tothom.

Benvolguts/des regidors deixin d’una vegada de inhibir-se en la defensa de la gestió pública de l’aigua, plantin cara als xantatges de l’actual concessionària i assumeixin el control total del cicle integral de l’aigua a la nostra ciutat.

Taula de l’Aigua de Terrassa