Datos personales

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

martes, 22 de diciembre de 2015

La Taula de l'Aigua recull firmes aquestes festes al costat de la Font del Bé Comú.

La Taula de l'Aigua ha muntat una paradeta al Raval per a recollir firmes a favor de la municipalització de l'aigua a Terrassa, i per a que la gestió sigui pública 100% amb el control de la ciutadania, perquè defensem l'aigua com a bé comú.
 
 
Ningú ha de fer negoci amb un bé imprescindible per a la vida. I estem convençudes de que des de la pública o podem fer millor que fins ara. Ciutats com París, que hi té la seu de les grans multinacionals de l'aigua, han demostrat que la gestió pública ha aconseguit millorar la gestió en benefici de tota la ciutadania, i del mediambient.
 
Perquè el coneixement no és patrimoni de cap empresa privada, perquè el coneixement el tenim les persones i la Taula defensa que les treballadores de la concessionària actual continuint oferint el seu coneixement i conservant el lloc de treball.
 
Passa't avui per la nostra paradeta (dies 21 i 22 de desembre), a la Raval de Montserrat!Tenim un artista a la Taula i ens ha muntat unes figuretes agafant aigua a la Font del Bé Comú!
 
 



 

domingo, 20 de diciembre de 2015

Aigua: Font de vida o de negoci


Des de la Taula de l'aigua de Terrassa defensem que l'aigua sigui tratada com un bé comú, que pertany a totes i que ha de ser gestionat des de lo públic amb control de la ciutadania, per a que ningú en faci de l'aigua un negoci, com si l'aigua fós una mercadería.
 
L'aigua no és una mercadería, és un recurs imprescindible per a la vida, i ningú n'ha de ser privat per motius de pobresa.
 
Portar l'aigua a les nostres cases i mantenir els ecosistemes en perfecte ús, sense malbaratament i sense deixar residus, de forma que les noves generacions també puguin gaudir-ne té un preu. Aquest preu ha de ser el just per cobrir aquests costos i no més. No hem de pagar per l'aigua cap benefici a cap accionista, perquè qui gestioni hem de ser nosaltres, el poble, a través dels nostres representants , amb els que estarem en continua col.laboració.

Mireu aquests dos enllaços i aneu pensant-hi...


Aigua, font de vida o de negoci. (Vidèo fet per Aigua és Vida)



Portem als tribunals l'AMB per la privatització de l'aigua i el sanejament



Imagen de: http://pt.slideshare.net/

viernes, 27 de noviembre de 2015

Carta de l'Aigua de Terrassa: un document de construcció de futur.


La Taula de l'Aigua de Terrassa presenta una proposta de futur de cara a com volem la gestió de l'aigua a la nostra ciutat:
 
 
 

CARTA DE L’AIGUA DE TERRASSA

 

 

Preàmbul

 

 

 

Els ciutadans de Terrassa tenen una responsabilitat compartida en l'ús de l'aigua d'una manera democràtica i transparent, socialment justa i ambientalment sostenible. Un servei d'aigua potable i un sistema de sanejament d'alta qualitat a la ciutat són igualment importants, així com la protecció de la natura, els recursos naturals i una adequada administració de l'aigua subterrània. Els següents principis constitueixen el marc per portar a terme aquest objectius, a través de la futura empresa municipal d’aigua, Aigües Municipals de Terrassa (en endavant AMT).

 

 

 

           1. Principis polítics generals

 

1.1)      AMT presta un servei públic de primera necessitat, un bé comú. L'accés a l'aigua potable i al servei de sanejament bàsic es un dret humà fonamental, i com a tal, ha de d'estar garantit als ciutadans.

 

1.2)      L'aigua ha de ser econòmicament accessible per tots els ciutadans de Terrassa. La població de la ciutat té dret a obtenir aigua d'alta qualitat d'acord a tarifes i condicions socialment apropiades. Ningú ha de ser privat d’accés a l’aigua per motius econòmics.

 

1.3)      L'abastament d'aigua és essencial per a la vida, i la seva disponibilitat es troba entre les tasques de més alta prioritat de la ciutat. No s'ha de privatitzar, ni total ni parcialment, el subministrament d'aigua potable o el sistema de sanejament, ni tampoc en el context de les anomenades associacions públic/privades o cap model semblant.

 

1.4)      L'administració del servei d'aigua per a ús domèstic de Terrassa s'ha d'organitzar democràticament, és a dir, amb la participació democràtica dels ciutadans. L'administració de l'aigua ha de ser transparent. La participació democràtica directa de la població en l'AMT de Terrassa s'ha de garantir.

 

1.5)      AMT així com la ciutat de Terrassa, es fan corresponsables i defensores de la Directiva Marc Europea de l'Aigua del 2000 i del Pacte Social Per L'Aigua Pública.

 

 

                  2. Principis econòmics

 

2.1)      L'AMT no té finalitat lucrativa. Establirà les taxes que permetin cobrir els costos dels serveis i fer provisions per a desenvolupaments tècnics i/o econòmics, assegurant el cicle integral de l’aigua.

 

2.2)      Cap companyia que no estigui relacionada amb l'aigua pot ser integrada en l'AMT.

 

2.3)      AMT abasteix a tota la ciutat amb aigua potable dels seus propis recursos d'aigua subterrània i de l'aigua filtrada del riu Llobregat. L'aigua subterrània de Terrassa, així com l'aigua filtrada, han de continuar disponibles, com a mínim, amb la mateixa qualitat actual i per les següents generacions. Per assolir aquest objectiu, l'equip tècnic associat amb el subministrament d'aigua potable i sistema de sanejament ha de complir amb els últims estàndards tècnics i científics. Gestions d'aigua alternatives, com l’ús d'aigua pel servei, han de ser altament recomanats en la planificació. L’ inversió en AMT ha de ser suficient per a reunir aquest requisits.

 

2.4)      AMT està expressament interessada en assegurar les conques dels rius, i cooperar amb entitats, municipis, ciutats, autonomies, organismes nacionals i internacionals com a part de l'administració pública de l'aigua per a ús domèstic. AMT participa activament en el model de cooperació públic-públic, amb els bens comuns com el seu principi rector. Un enfocament orientat al lucre per a cooperacions territorials serà rebutjada per principi.

 

 

 

2.5)      Les condicions de treball i salaris dels empleats restaran subjectes als termes dels acords col·lectius, i la plantilla d'AMT no s'ha de reduir amb la municipalització. Tots els empleats seran remunerats d'acord als principis de "Mateix salari per mateix treball". El dret de codeterminació de treballadors i membres del personal d'AMT serà ampliat i no simplement garantit.

 

2.6)      La ciutat de Terrassa posarà a l'abast dels ciutadans, de forma raonable, recursos per a assegurar la participació democràtica, com per exemple, consells ciutadans, consells d'empleats i, per a la investigació relacionada amb l'aigua.

 

 

 

            3. Principis ambientals

 

3.1)      AMT i l'Ajuntament de la ciutat treballen junts para assegurar aigua d'alta qualitat, com a mitja essencial de vida, prevenint qualsevol risc en el manteniment de la qualitat de l'aigua de Terrassa.

 

3.2)      El treball de l'AMT i l'orientació de la política de Terrassa es caracteritza pel propòsit de protegir recursos. L'equilibri ambiental de la ciutat no ha de deteriorar-se i ha de ser millorat constantment.

 

3.3)      Terrassa i AMT implementen els estàndards de la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea (DMA) del 2000.

 

3.4)      Les superfícies d'aigua protegides han de ser mantingudes. Aquestes no poden ser requalificades com a terrenys de construcció especulativa.

 

3.5)      L'extracció d'aigua ha de ser limitada fins el punt que sigui ambientalment compatible. No s'ha de fer cap es esforç per exportar aigua.

 

3.6)      L'administració de l'aigua subterrània li ha de correspondre a la ciutat de Terrassa.

 

3.7)      Boscos mixtes saludables son la garantia d'espais verds saludables i d'un subministrament d'aigua sostenible. L'Ajuntament de Terrassa promou el desenvolupament pro-natura d'espais verds orientats a protegir el sòl i per tant l'aigua subterrània. Aquest terrenys verds  inclouen aquest boscos. Aigües de Terrassa assumeix tota la responsabilitat del subministrament d'aigua urbana,  així també com la defensa de tots els tipus de zones verdes de la ciutat (terra sense cultivar, parcs, arbrat de carrers, horts, jardins urbans, etc.)

 

3.8)      La prioritat es defineix per a la conservació del sòl. L'administració del sòl està orientada a la protecció de l'aigua subterrània, superficial i la manant. Més enllà que evitar la impermeabilització dels sòls, la quantitat, qualitat i l'estructura de sòls lliures deuen ser mantinguts.

 

3.9)      L'agricultura orgànica ha de ser fomentada per a protegir els recursos d'aigua i reduir la contaminació de l'aigua del subsòl.

 

3.10)    El Treball Hidràulic per l'obtenció de petroli cru i gas natural (conegut como "fracking”), ha de ser descartat per sempre, abrogant per la prohibició en tot l'Estat.

 

3.11)    AMT i la Generalitat de Catalunya deuen treballar per a limitar, reduir i ràpidament acabar amb la contaminació del riu Llobregat i especialment, a la actual contaminació  fruit de les mines de Potasses.

 

3.12)    AMT farà tot el que sigui necessari per a mantenir fora o eliminar de l'aigua, les substàncies nocives per a la gent i la natura. Un procés de tractament d'alta qualitat per l'efluent ha de ser garantit en tot moment.

 

3.13)   AMT fomentarà l’ús de l’aigua com a aigua de boca a tota la ciutadania, assegurant els nivells de qualitat de l’aigua i propietats organolèptiques.

 

 

            4. Principis legals

 

4.1)      AMT està obligada a complir els estàndards ambientals de la Directiva Marc de l'Aigua de l'Unió Europea (DMA) del 2000. Aquesta directiva té com objectiu millorar el medi ambient aquàtic en la comunitat europea. Respecte al riu Llobregat, la nostra font d'aigua present i futura, la prioritat serà complir els estàndards de la DMA.

 

4.2)      Els principis d'aquesta Carta de l'Aigua de Terrassa han de ser considerats en l’elaboració de les lleis, disposicions legals i altres normes que estiguin relacionades amb l'estructura operacional i accions de l'AMT, i traslladar aquestes, per a la millora de les mesures que es prenguin per la Generalitat de Catalunya en matèria de la política d'aigües. Noves lleis, disposicions legals i d'altres normes que concerneixin a l'AMT o a la política de l'aigua de la ciutat hauran d'estar d'acord amb les disposicions de  la Carta de l'Aigua de Terrassa.

domingo, 8 de noviembre de 2015

Gestión ecosistémica del agua versus gestión de recurso.

Pedro Arrojo parla d'eficàcia,quan es refereix a temes de gestió d'aigua. El terme es més complert i va més lluny que el d'eficiència econòmica, que només té en compte aspectes purament crematístics.

Parlar d'eficàcia ens porta a parlar d'ecologia, de consciència social,  de sostenibilitat, d'estalvi, de visió de mig i llarg termini. Eficàcia, en temes d'aigua és parlar de defensa de la vida, de la dignitat de la vida humana, animal i ecosistèmica. És molt més que mirar un compte de resultats positiu, o de tenir aigua potable a les aixetes, a poder ser, barateta...
 
Parlar d'eficàcia és parlar de sentit comú, aquest que és el menys comú dels sentits, perquè s'hi barreja l'ego humà, i els interessos dualistes, que són quasi incapaços de posar-se en una visió planetària, una visió de conjunt que ens permetria entendre que els humans som una sola cosa amb la natura. I dic "quasi incapaços", perquè comença a alçar-se la veu d' aquesta part de la ciutadania que sí té consciència global i que comença a actuar de forma local.
 
Si formes part, lectora o lector, d'aquesta ciutadania que ja no es conforma amb el que fan els càrregs electes, i estàs en la línia de construir una democràcia participativa on ho puguis decidir tot, mira aquest vidèo de 25 minutets en que Pedro Arrojo explica molt bé les funcions de l'aigua i perquè el mercat no té els instruments necessaris per a la seva gestió. És molt didàctic!!!
 
 

Pedro Arrojo: el agua es un derecho humano (clika aquí per veure el vidèo)




Pedro Arrojo, catedrático de la Universidad de Zaragoza y fundador de la Fundación La Nueva Cultura del Agua.
 

viernes, 6 de noviembre de 2015

La gestión del agua ha de ser pública: entrevista a Annelies Broekman.

El 22 de març és el dia mundial de l'Aigua . El 2014, diferents organitzacions (1), que treballen per una gestió no mercantil d'aquest bé comú, reconegut com a Dret Humà, van celebrar la primera Àgora de l'aigua, a la població catalana de Manlleu, al Museu que està tocant al riu Ter, al seu pas per aquest bonic indret.
 
La idea, com explicaven els organitzadors en la convocatòria per la trobada i el debat, era donar veu i ressò a la " veu de la ciutadania davant un govern que no té cap interès en resoldre el problema de la contaminació dels nostres rius, cap interès en garantir un cabal ecològic dels mateixos ni cap interès en evitar els talls d'aigua que milers de catalans i catalanes estan patint. Per contra impulsa privatitzacions" arreu del territori.
 
D'ençà a hores d'ara les voluntats polítiques han canviat ben poc a casa nostra. Ens sembla molt oportú penjar aquí l'enllaç a l'entrevista que aquell dia va respondre la Annelies Broekman perquè parla molt clar sobre els reptes que tenim com a ciutadanes en les qüestions relacionades amb l'aigua. És important ampliar la conciència ciutadana per tal que no ens venguin la moto amb les gestions mixtes, que són sense cap mena de dubte, privatitzacions encobertes, maquillades de control públic, que acaba quedant en una pura abstracció, i que no s'acompleix ni amb la més bona de les voluntats. Ja ens hi estem trobant. Només cal demanar a la Mina d'Aigües de Terrassa que doni dades contrastables, i observar com es fan els suecs, el que poden i el que no, també. I com contraataquen comprant voluntats amb els diners de la Fundació, que no tenen un altre origen que el que paguem entre totes les ciutadanes en el rebut que ens passen trimestralment.

Davant dels interessos mercantilistes, dels quals només estàn disposats a defendre'ns uns pocs grups polítics, és necessària la nostra veu forta com a ciutadanes. ´
Per anar fent boca i tenir més coneixements del tema mireu que diu l'Annelies:


La gestión del Agua ha de ser pública: Annelies Broekman - Ecologistas en Acción


Annelies Broekman. Técnica en el Proyecto"Making society an active participant in wàter adapatation" de CREAF




(1)Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma en Defensa de l?Ebre, Prou Sal, Xarxa Nova Cultura de l'Aigua.

jueves, 5 de noviembre de 2015

Pot la ciutadania de Terrassa confiar la Mina d'Agbar ? Creiem que no.



Davant la finalització de la concessió del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de Terrassa, prevista pel 31.12.16, la Mina d’Aigües de Terrassa (MINA)  no ha deixat de fer gestos i accions de propaganda, augmentant substancialment el pressupost de la seva Fundació per subvencionar actes culturals, lúdics, esportius … , no augmentar la tarifa de l’aigua durant aquest any, convocar a les AA.VV. de Terrassa perquè coneguin la seva obra social i la seva gestió de l’aigua i sobretot gastar-se els nostres diners, provinents de la tarifa, en informes tècnics – jurídics que diguin que la seva gestió no només és la millor sinó la més eficient.

Aquests  informes fets a mida, els han fet arribar als partits polítics que governen en el nostre Ajuntament, amb la clara intenció de condicionar la seva presa de decisions perquè se’ls hi concedeixi una pròrroga del servei per 25 o 50 anys més, sota la petició d’evitar un concurrència pública, assegurar-se així el negoci sense competència. Com ha fet Aigües de Barcelona (Agbar), principal accionista de MINA, a Barcelona través d’una empresa mixta, un procés ple d’irregularitats i opacitat, el qual es troba sota investigació.

 Encara no sabem quina és la intenció de l’actual equip de govern sociovergent, que fins ara ha defensat una control públic del servei, que poc té a veure amb un posicionament sobre una gestió pública o privada. El control públic sobre empreses privades és un fracàs, així ho ha admès el govern anglès, país que va aplicar corrents neoliberals de privatització dels serveis d’aigua i sanejament a les darreres dècades, perdent completament el control sobre el privat. 

Des de la Taula de l’Aigua sí que tenim clar, que un Ajuntament democràtic i transparent no pot continuar  mantenint negocis amb una empresa com Mina, controlada actualment per AGBAR, en que aquesta última està involucrada en el cas POKEMON , mitjançant la seva filial AQUAGEST a Galícia i Astúries, que en sentència judicial se l’acusa d’haver actuat de forma il·lícita, amb enganys i  suborns, perjudicant l’interès general i les butxaques dels habitants d’aquestes comunitats.

Aigües de Barcelona també està essent investigada per haver efectuat donacions per un total de 715.000 €, a la Fundació Catdem de Convergència, entre els anys 2008 al 2013, i curiosament, deixant de fer donacions quan la concessió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) es va donar a ACCIONA.

“Avís per navegants” Agbar ha arribat a fer donacions, suposadament de forma il·legal, a càrrecs públics que formaven part del Consell d’Administració d’empreses de gestió mixta.

Senyors de MINA, amb 75 anys de gestió , ja n’han tingut prou de fer benefici, ara és l’hora de que les ciutadanes i els ciutadans de Terrassa s’empoderin d’un recurs natural, patrimoni de la humanitat, i que l’aigua deixi de ser un “negoci” per convertir-se en un bé comú per a tothom.

Benvolguts/des regidors deixin d’una vegada de inhibir-se en la defensa de la gestió pública de l’aigua, plantin cara als xantatges de l’actual concessionària i assumeixin el control total del cicle integral de l’aigua a la nostra ciutat.

Taula de l’Aigua de Terrassa


 

sábado, 17 de octubre de 2015

Sostenibilitat, ciència, art i aigua.


Avui ens han convidat, a la Taula de l'Aigua de Terrassa, a la II Jornada  Ciència i Art : Sostenibilitat a la BCT . Els ponents: Jordi Morató, Xavier Santodomingo i Josep Enric Llebot. (Veure cartell més endavant).

Si una cosa m' ha quedat clara és que la ciència va per una banda i els polítics van per un altre. També que tenim els mitjans, la teconologia i el coneixement per a dur a terme els canvis necessaris per a aconseguir la sostenibilitat, alhora que no ens coordinem per la manca de voluntat i valentia polítiques i els grans interessos que existeixen en que les coses vagin molt a poc a poc.

I dic tot això perquè ha quedat palès la inventiva i la capacitat dels nostres científics que a més són altament creatius en propostes vàlides, viables i que tenen en compte el concepte de sostenibilitat. I també ha quedat palès com el discurs dels polítics divaguen, se’n van per allò que se`n diu  a les Espanyes, “los Cerros de Úbeda” i no diuen rés més que no sigui el que tots ja sabem, amb tots els respectes i al meu entendre. I a més ens diuen que no parlaran de política. Vaja! Doncs a mi em sembla que si parlem de sostenibilitat hem de parlar-ne de política. O és que els mercats en saben de sostenibilitat?

Quan parlem de sostenibilitat a aquestes alçades hem de ser valents, creatius i rupturistes. Ja tenim informes científics de la inevitabilitat de dur a terme un canvi de model energètic i hi ha números que demostren la conveniència i viabilitat de començar la transició a un model energètic amb les renovables. Recomano el llibre de Ramon Sans , El col·lapse és evitable, i el de Carles Ribes, Recursos energètics i crisi.

Ja n’estem tips de campanyes d'imatge “ecològiques” i “socials” de les grans multinacionals del sector energètic que explota els combustibles fòssils. A qui volen enganyar? L’escalfament és imparable si no som nosaltres que diem prou! No s’acabarà el petroli, abans nosaltres no hi podrem viure aquí. Poden voler veure-ho o fer-se els longuis. No és veritat que ens sabrem adaptar segons les zones, com he escotat avui. El canvi climàtic ens afecta i ens afectarà a totes, també als fills i nets dels que ens governen.
 
Quant a l’aigua, ens han deixat fer una petita intervenció en el breu debat que hi ha hagut al final de la Jornada. En Ramón Clariana, company de la Taula de l’aigua ha exposat perquè és tan important el model de gestió que escollim per a l’aigua.

Ha exposat que l’aigua és un bé comú i un dret humà. I tot i que vivim en el planeta blau, l’aigua potable és escassíssima i la seva gestió ha de tenir en compte la sostenibilitat.

Parlar de sostenibilitat implica parlar del present i del futur. Una gestió sostenible de l’aigua passa per considerar-la un bé  NO mercantilitzable. La seva gestió ha d’estar fora del mercat perquè gestionar de forma mixta o privada implica parlar de produir beneficis i repartiment de dividends i desatendre inversions que facin minvar aquests resultats.

La gestió pública amb una ciutadania pendent, permetria una gestió integral i sostenible. Tenir en compte les  persones amb dificultats econòmiques avui i les generacions futures té uns cos tos que la privada no té intenció d'assumir ni en somnis.

No es pot parlar de que es defensa el medi ambient si alhora no s'evita que  es produeixin les externalitats tan greus que avui dia està produint l’empresa Iberpotash, salinitzant i contaminant les nostres aigües, mentre a la Generalitat se li omple la boca quan parla dels inversors extrangers que tenim al país... O per exemple, com es pot dir que et preocupa el canvi climàtic quan avui en una diapositiva el senyor Llebot mostrava una ressenya d’un diari i el titular deia això: “El canvi climàtic també amenaça els inversors”. A mi em sembla que seria just el contrari: els inversors amenacen el clima...No sé...m’hagués posat a plorar, però he preferit somriure, és més sà...
 
És obvi que la sostenibilitat moltes vegades xoca amb els interessos privats que només miren el curt terme i el compte de resultats. I és obvi que el canvi de model energètic i productiu tan imprescindible per mantenir la vida al planeta, ens demana fer cas dels nostres científics i creadors de nous camins. Tenim els científics. Ara cal que els polítics se n’enterin i els facin cas. I rés més adient que la veu d’una ciutadania conscient.

En fi, agrair a Planeta da Vinci que ens hagi convidat i permès un petit temps per a explicar-nos. Estic segura que amb una mica de més temps s’hagués generat un debat molt interessant i esperem tenir més ocasions de poder debatre amb llibertat i mitjans.

 I tu , què penses fer de tot això?

                                                                                     Sonia Gíménez (membre de la Taula )
Imatge extreta del facebook de Planeta da Vinci

 

 

martes, 22 de septiembre de 2015

Què vol la Taula de l'Aigua de Terrassa?


La Taula de l'Aigua de Terrassa vol donar a conèixer l'objectiu pel qual va néixer que és aconseguir la municipalització de la gestió de l'aigua a la nostra ciutat a través d'una
GESTIÓ PÚBLICA al 100% amb CONTROL CIUTADÀ.

No ens cansarem de repetir que l’aigua és un bé comú, que el mercat no pot gestionar per la pròpia naturalesa del bé,  que és  un monopoli natural. Això vol dir que només una empresa gestiona el servei. No hi ha possibilitat de competència en la gestió, tan sols en el moment d'aconseguir la concessió.

A Terrassa la concessió que té Mina d’Aigües des de fa 75 anys, finalitza el 31 de desembre de 2016. Tenim uns pocs mesos per aconseguir fer el canvi en la gestió.

Darrerament les forces del govern parlen de control públic però, no es mullen per la gestió pública. No és el mateix control que gestió. Perquè parlen doncs de control públic i no gestió pública? Perquè en realitat defensen la gestió privada encoberta. Per al govern municipal actual és més còmode. I per a l’actual gestora significa no perdre un negoci rodó.

Quan parlen de que volen municipalitzar amb una gestió mixta, amb un capital públic del 51%,  la Mina d'Aigües aplaudeix: ells s'encarregaran de la gestió, amb un 49% de les accions.  Sabem que aquesta gestió seguirà essent opaca i rés transparent, com ha estat fins ara, on la concessionària ha tingut el poder de l'informació i ho acaba decidint tot. No han tingut prou amb 75 anys de beneficis, que avui la pròpia Mina s’atreveix a insinuar de seguir duent la gestió sense concurs públic durant 50 anys més. És indignant i vergonyós l’intent d’apropiació del bé comú, però encara es pitjor que un ajuntament democràtic no respongui davant tal cosa.

Cada dia més pobles d’arreu s’afegeixen a la defensa la gestió pública. Les NNUU fa temps que parlen del Dret Humà a l’aigua. Els darrers dies la CEE , per la pressió ciutadana, ha tret l’aigua de les negociacions del TTIP, el Tractat de “lliure comerç” que s’està negociant a Europa a esquena dels pobles.

A Terrassa hem de seguir l'exemple, hem d’aconseguir que l’aigua, bé comú, i dret humà, no serveixi per a fer negoci, que a  ningú se li talli el aigua per motius econòmics.

Cada any la gestió de l’aigua proporciona a Mina suculents beneficis, un servei “llaminer” en paraules del seu director general. Per a nosaltres, els beneficis que són repartits entre els accionistes  han de tornar a l'aigua, volem que es reverteixin en la millora de la qualitat de la mateixa i en un bon manteniment de la xarxa i els ecosistemes.

Ens hem trobat que aquest darrer any l’Ajuntament ha hagut d’encarregar  una auditoria externa per tal de conèixer l’estat de les infraestructures quan se suposa que l’informació de l’empresa gestora, Mina, hauria de ser veraç, transparent i total. La realitat és que s’escuden en que una companyia privada no té perquè donar certes dades. És per això que volem tenir una gestió directa per tenir tota la informació sense haver-la de demanar, de pagar-la dues vegades, coneixent directament el que tenim i poder oferir el millor servei.

El Procés de canvi no serà fàcil. I només serà possible si totes nosaltres ho tenim clar. A París , una gran ciutat, on tenen la seu les grans multinacionals de l’aigua com Suez i Veolia, han aconseguit la municipalització amb un  éxit aclaparador. Com ens deia dimarts passat la directora d’Aigües de París, “l’aigua ha de pagar l’aigua”. El seu preu no ha d’estar carregat d’ altres coses que no són per a cobrir els costos. París demostra que la gestió pública pot ser i és més eficient que la privada i té en compte altres aspectes importantíssims per la vida dels ecosistemes.

La força de la ciutadania és la única que ho pot aconseguir. Hi ha molt en joc. Pels qui governen pot ser és més còmode la gestió mixta.....No és el que volem!.

La Mina té molts mitjans i està fent una gran campanya mediática a través de la seva Fundació, amb els nostres diners que surten del rebut de l’aigua. El que apareix com a obres benèfiques les paguem nosaltres entre tots. No ho oblideu l'únic que intenten és comprar voluntats.

Heu de saber que els beneficis de Mina resulten al voltant dels dos milions d’euros bruts l’any. Per exemple al 2013 van ser de 2,3 milions. Els preus els aprova l’ajuntament a partir d’afegir al cost un 10% de les despeses d’explotació, un 6% de les compres d’aigua, a més d’uns interessos sobre el capital invertit.  Perquè , qui i com es pactaren aquests percentatges?

I quina barbaritat es aquesta, que com més aigua es perd més beneficis té la companyia!. On es el sentit comú?.

Com ja sabeu, aquest any AGBAR a Terrassa no ens han pujat els preus. Es moderen potser?. Tan sols volen aconseguir la concessió, mantenir la gestió. Després, com a Barcelona pujaran els preus i faran el que vulguin.

 I una darrera cosa que també heu de saber, l’Ajuntament és propietari dels drets de captació de les aigües del Llobregat. No és cert que si Mina no continua duent la gestió, l’ajuntament perdrà aquest dret. Amb això també ens volen enredar.

Volem posar l'èmfasi que la gestió pública és més eficient i més justa. La tasca de l’empresa privada no es defensar el bé comú, la tasca de l'empresa privada és aconseguir la maximització del seu compte de resultats. I no volem que  l’aigua sigui una mercaderia, i no volem que ningú faci negoci.

Som conscients que solament la gestió pública ens pot retornar els beneficis en:

Millor qualitat de l’aigua de boca.

Millor transparència i informació.

Millora i conservació de la xarxa.

Es la millor gestió integral de l'aigua. I tot això, adreçat amb el factor més important, control i participació ciutadana, sense els quals no podríem garantir eficiència màxima.

En resum volem caminar cap a una Nova Cultura de l’Aigua. I ho volem fer amb la vostra ajuda, amb la dels treballadors de Mina, amb el suport actiu d'organitzacions i partits compromesos sense ambigüitats amb aquets bé.

Només em resta convidar-vos a totes, que hi sigueu actius,  que us afegiu al nostre grup i treballem tots plegats per tal d’ampliar el nostre missatge i posar la nostra aigua sota aquest principi:

Gestió pública 100% amb participació i control ciutadà.

 

Gràcies

Taula de l'Aigua de Terrassa                           21/09/15
Aigua per a tothom